Us parlaré d'en Francesc Morera i Darbra. Aquest home ha sigut, i és encara, l'amor de la meva vida. Junts hem viscut penes i alegries i hem forjat una familia que ens ha omplert de felicitat.

Han passat els anys. Ara ja sóc una àvia de 85 anys. El meu estimat Francesc ja en fa 19 que morí. Però el que us vull contar és la personalitat i humanitat d'aquest home que per a mi ho ha estat tot.

Era un home bo, treballador incansable i noble. Amic de tothom, sempre estava a punt d'ajudar a qui fos necessàri i sempre amb bona cara.

Tenia unes mans de plata, tot el que feia, ho feia amb perfecció. Treballava més hores que un rellotge, jo crec que estimava el treball! Els caps de setmana, no penseu que descansava. Ah!, no, cuidava el jardí, la piscina i si algún veï el requeria, li faltava temps per anar-hi a donar un cop de mà. Així era ell sempre!

De joves, amb el seu germà gran, muntaren una fàbrica de fornitures i metalls. Treballant molt i sacrificant-se va tirar endavant i la fàbrica va prosperar. Sí, la fàbrica va prosperar i gràcies a ella, varem criar els fills i viure força bé dins les nostres possibilitats; però també recordo les moltes nits que el meu home venia a sopar, duent sota el braç els llibres del despatx per després continuar amb la feina.

Així era el meu Francesc, un home bo, honrat i treballador!

Mariona... la teva esposa

Barcelona, Octubre 2012